"PENSANT AMB ELS ALTRES"

“PENSANT AMB ELS ALTRES”

A través d’aquest documental, el senyor Kamamori ens mostra el que penso que sempre és una assignatura pendent en la majoria de les escoles, potser perquè l’ oblidem els docents o perquè no hi ha temps per poder-la treballar, em refereixo a la felicitat.

Per poder arribar a ser feliç, com he pogut observar, no només és fer el que més li convingui a un mateix, sinó també ser capaç de posar-se en la pell dels demés  i veure que la gent del teu costat també és feliç.

Un altre dels valors que el senyor Kamamori presta molta atenció és l’amistat. I no sempre és fàcil poder expressar aquest sentiment cap a les persones, ja que implica entendre a la persona que tenim en front, estar al seu costat en el moment indicat perquè mai s’enfonsi i es senti estimat. Això es reflexa quan a un dels alumnes li mor el seu pare i quan torna a la classe els seus companys fan tot el possible perquè aquest es senti estimat.

Un altre dels aspectes que es veu a través d’aquest mestre és el fet d’escoltar als seus alumnes, de deixar-los explicar-se i que encara que per molt enfadat que estigui amb ells, raona les seves decisions. També, el senyor Kamamori el que fa amb els nins, és fer-los reflexionar quan han fet alguna cosa que no esta ben feta, perquè siguin ells mateixos que s’adonin del que han fet.

Per concloure, voldria dir que a través d’aquest mestre no només he après de manera professional per quan en un futur estigui exercint de docent, sinó també a nivell personal, ja que molts de cops ens preocupem o ens fixem en coses insignificants que fan que jutgem a les persones sense conèixer-les, i el que penso que hauríem de fer tots és buscar el mode de poder viure feliços sense fer mal a les persones que tenim al nostre costat.

REFLEXIÓ TEMA 1:LES PRÀCTIQUES EDUCATIVES COM A CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT

Una de les idees primordials que trobem al llarg d’aquest tema és el fet que hem d’educar els nens perquè siguin autònoms i siguin competents per poder fer front a les dificultats que els hi sorgeixin al llarg de la seva vida. Per això és important que des de petits no atabalem els nens, es a dir, que els deixem llibertat per investigar, reflexionar, de tal manera que puguin anar ells interioritzant els seus aprenentatges, ja que el nen també ha de ser partícip del seu propi aprenentatge. Un fet que m’espanta és que molts pares interposen els seus interessos als dels seus fills, un exemple d’això és que molts de nens tenen totes les hores del dia ocupades fent activitats, els hi posen tantes hores com la jornada laboral que tenen els seus progenitors, això provoca que els nens no tinguin temps per jugar i poder d’aquest mode desenvolupar la seva creativitat.

Amb aquests anys l’educació anat evolucionant i hem passat de una escola tradicional al constructivisme, es a dir, del saber absolut que tenien els mestres; de la concepció que el nen era una taula rasa, que no tenia cap coneixement; de que els infants eren tots iguals, no es respectaven els seus ritme d’aprenentatge a que ara el nen aporta les seves idees i el mestre les té en compte; que l’educació dels nens parteix de les seves idees prèvies, de les experiències viscudes; i a més consideren que no tots els nens tenen el mateix ritme d’aprenentatge i les mateixes motivacions.

Com he dit, és important respectar el seu ritme i a més tenir en consideració els seus pensaments, els seus gustos, inclòs establir un vincle afectiu per tal de donar seguretat a l’infant, reforçar la seva autoestima, autoconfiança, etc. i no apareguin situacions de por o d’angoixa.

 Per acabar, vull dir que no només la família i l’escola influeixen en l’educació del nen sinó que també hem de tenir en compte la resta de l’entorn amics, veïns, etc.

REFLEXIÓ TEMA 2:LES TEORIES DEL APRENENTATGE I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL CURRÍCULUM ACTUAL: PROCESSOS D’APRENENTATGE

A través d’aquest tema hem après diferents teories d’aprenentatge, dels models conductistes y dels models cognitius. Les teories que ens donaren aquests diferents autors les vèiem reflexades en el currículum actual.

Per una banda, dels conductistes tenim unes tècniques de modificació de conducta, com són el reforç positiu o la supressió del reforç entre altres. A la nostra vida diària, molts de cops les hem utilitzat però de manera errònia, quantes vegades haurem utilitzat amb un nen dir-li que si té un bon comportament el portarem un dia al parc. Aquest exemple estaria mal aplicat, ja que amb els nens més petits els reforços s’han d’aplicar immediatament perquè no tenen encara noció del temps.

Les tècniques de modificació per aplicar-les abans hem d’analitzar be la situació i saber quina és la conducta que volem modificar, després hem d’elegir la tècnica més adient al cas y per últim una vegada aconseguida la conducta tenim que fer un seguiment sense cap tipus de reforç.

Hem d’anar en compte que no es creïn en els nens dependencies dels reforços, a més, s’han de complir, ja que sinó no es poden tornar a utilitzar perquè no són efectives.

Per una altre banda, tenim els models cognitius. Piaget ens parla dels esquemes i de l’assimilació i acomodació d’aquests. Ausubel ens introdueix l’aprenentatge significatiu, per poder utilitzar els coneixements quant ens siguin necessaris no l’aprenentatge memorístic al qual no li trobem cap sentit. Brunner en la seva teoria defensa l’aprenentatge per descobriment, no que els docents els hi donin ja el camí fet, d’aquest mode durant el procés de descobriment també hi ha un aprenentatge.

Encara hi ha moltes escoles que no duen a terme aquestes teories i que segueixen ensenyant al nen a través d’un aprenentatge memorístic mitjançant la repetició mecànica de fitxetes,  per això els docents hem de creure amb aquest nou model d’ensenyament i poc a poc anar introduir-lo.

REFLEXIÓ TEMA 3:FACTORS PSICOLÒGICS IMPLICATS EN L’APRENENTATGE: FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En el procés d’ensenyament- aprenentatge dels infants intervenen processos cognitius i afectius.

Els docents han de dissenyar un currículum que sigui inclusiu i flexible per tots els seus alumnes han de tenir present els interessos dels nens perquè aquests prenguin atenció als coneixements que s’estan impartint, d’aquesta manera tinguén present els gustos dels nens els tindrà motivats.  També el mestre ha d’utilitzar tècniques per mantenir l’ atenció dels infants com per exemple el to de veu que utilitzi.

La memòria és una altre procés cognitiu necessari perquè els nens recordin allò que s’ha dit o han après fa un temps. La memòria pot ser sensorial, desenvolupant els sentits ( gustos, tocar, olors), amb aquesta no ens donem conta quan actua. També la tenim a curt termini, aquesta té una capacitat molt limitada, dintre d’aquesta trobem la memòria de treball que ens serveix per descodificar tasques complexes de resolució de problemes. Com per exemple, quan estem resolvent un treball utilitzem aquest tipus de memòria una cop resolta es du a la memòria a llarg termini.

Per acabar, la intel·ligència és un altre procés que apareix en l’ensenyament- aprenentatge. Abans el nen es creia que era una taula rassa, ara es parteix dels seus coneixements previs, de les seves experiències. Per això l’infant, segons Gardner  a  de treballar uns tipus d’intel·ligències com són la interpersonal, intrapersonal, lingüística- verbal, lògica- matemàtica, visual- espaial, musical, corporal- cinestésica i naturalista.

TEMA 4: FACTORS INTERPERSONALS DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En aquest apartat voldria expressar el que per mi és o a de tenir un bon mestre.

Penso que els docents no han de posar límits a l’ensenyament, han de tenir una visió d’ una escola inclusiva i per tan tots els nens tenen els mateixos drets independenment  de la seva precedència, d’alguna necessitat, etc.

També el mestre ha de crear un currículum flexible, per tots els infants, ja que no tots tenen el mateix ritme d’aprenentatge.

Un bon professor ha de conèixer quines són les potencialitats dels seus alumnes i les seves dificultats, i aquestes poder-les resoldre.

A més, a de saber motivar els alumnes, i dur-los a un aprenentatge significatiu, allò que podran utilitzar per ser  competents al llarg de la seva vida, ha de fugir de l’ensenyament memorístic mitjançant la repetició.

Per finalitzar, el que penso que és fonamental és que un mestre té que agradar-li la seva feina i sentir una gran estima i respecte cap els seus alumnes.