ACOMIADAMENT

En primer lloc vull dir que ha estat un plaer fer aquesta assignatura, ja que els temes que han sorgit han estat força interessants.

Com vaig dir a la meva presentació, sabia que aquesta matèria anava relacionada amb les emocions per el seu títol, però no sabia ben bé com el professor les enfocaria. Ha superat les meves expectatives sense cap dubte.

A més, el tema que més m’ha sorprès ha estat el de les emocions, ja que els altres com per exemple el del procés d’adaptació dels nens a l’escola o el tipus de família ja els havíem donat a altres assignatures, encara que aquesta ha aportat coses noves.

Tornant al tema de les emocions, encara que a les nostres vides sempre estant presents mai havia profunditzat en elles, com per exemple  diferència entre emoció o sentiment, veure el caire positiu d’algunes emocions considerades com negatives com ha estat el cas de la por , i la frase que m’ha sorprès relacionada amb aquesta emoció ha estat “quina por un nen sense por”. Per tant, tenir por no és dolent ja que d’aquesta manera també ajuda molts de cops a reduir el risc.

Per acabar, vull dir que el que més m’ha costat ha estat el portafoli, ja que hem costa una mica expressar-me i a més no soc gaire “amiga” de les noves tecnologies. Però a pesar d’això, penso que és una bona idea fer-ho ja que podrem retornar a ell cada cop que ho necessitem. 

MAL0 ERES!

 En aquesta cançó es veu reflectida el que viuen moltes dones amb el maltractament.

Amb ella el que vull dir és una cosa que he après a classe i que em sembla molt important com és la frase : "davant el maltractament, tolerància zero".

 Estic totalment d'acord amb Iñaki ja que penso com ell, en el sentit que davant el maltractament, en lloc de tolerància zero, allò més important és INTERVENCIÓ 100!!!

 Tal i com hem dit a classe, pot ser que la persona que maltracti sigui un nen de 12 anys, i per tant, si diem tolerància zero, no li estem donant cap possibilitat de reinserció dins la societat, per això vull remarcar aquesta idea que em sembla fonamental per a nosaltres com a futur mestres.

INTOCABLE

 Fa molt de temps que no gaudia tant d’una pel•lícula com ha estat aquesta.

 La historia narra la relació entre dos homes, procedents d’entorns diferents: un ric tetraplègic que contracta a un jove d’origen senegalès sense tenir cap mena de formació com el seu assistent a domicili.

 A través de l’ humor i la ironia observem com dos persones tant diferents i que en un principi no tenen res en comú, poden complementar-se i ajudar-se un a l’altre per poder aconseguir el que desitgen.

 En aquesta pel•lícula, m’he adonat un cop més que mai podem jutjar a les persones a primera vista, sinó que les hem de conèixer perquè potser en algun moment de la nostra vida necessitem la seva ajuda.

 A més un dels protagonistes, l’assistent, ha estat a la presó i quan surt vol començar de nou, però aquest fet li passa factura ja que no li és senzill trobar feina i la seva mare també el rebutja. Per això , aquí observem com té una segona oportunitat per poder començar de nou i que la seva mare el perdoni.

 Per acabar, voldria dir que mai sabem el que ens pot passar, i sense esperar-ho el que menys ens pensem ens pot donar un alè d’aire.

EN REALITAT, COM ENS SENTIM?

Penso que aquesta imatge que m’han enviat descriu molt bé molts de cops com ens sentim o la realitat en la que moltes persones estan vivint.

Un exemple molt senzill referent en aquest tema, es que quan ens trobem algú i ens pregunta que com va, nosaltres quasi sempre responem que bé, o almenys a mi em passa, encara que per dintre estiguem destrossats.

Crec que amagar el que sentim o el que ens passa ve molt influenciat per la cultura que vivim. Socialment totes les emocions que són positives estan més acceptades, com ens diu el capítol de “Alquímia de les emocions”, que l’alegria és l’emoció més permesa i reclamada.

Per acabar, vull dir que hem d’aprendre a expressar les emocions sense fer mal a ningú, i això és important que de ben petits tinguem una educació també emocional.

ESCOLA I EMOCIONS

ACTIVITAT PER TREBALLAR LES EMOCIONS

FEM UN MURAL!

L’activitat que jo proposo és la següent:

Primerament definirem els objectius:

ü  Reconèixer i identificar les emocions.

ü  Col·laboració dels pares amb els fills.

ü  Augmentar l’expressió oral dels infants.

A continuació aquests són els passos per dur a terme l’activitat a classe:

ü  Amb l’ajuda dels pares retallem en revistes o periòdics imatges de persones, animals, etc. que expressin alguna emoció.

ü  Una vegada retallades, els nens les portaran a classe i a l’assemblea parlarem de quina emoció es tracta i quina pot ser la causa que la provoqui.

ü  Després, damunt un tros gros de paper continu escriurem el nom de les diferents emocions i aferrarem el retall en el lloc que li correspongui.

Per finalitzar, farem una avaluació als infants per saber  si els objectius han estat aconseguits.

Els ítems de l’avaluació als infants són els següents:

ü  És capaç de reconèixer i identificar les emocions.

ü  Ha seguit els passos?

ü  Ha treballat de manera ordenada?

ü  Ha acabat l’activitat?

ü  Ha mostrat interès a l’hora de realitzar-la?

ESCOLA I EMOCIONS

ACTIVITATS A L’ESCOLA

“LA CAIXA DE LES EMOCIONS”

• TIRA I EMOCIONAT.

He triat aquesta activitat perquè penso que és una manera senzilla que els nenes puguin reconèixer les emocions. A més podran observar diferents formes de representar-ho, ja que cada alumne és diferent i tindrà una manera d’expressar-se.

Un altre aspecte que m’agrada’t d’aquesta activitat, ha estat el fet que són els popis alumnes els que decidiran si els seus companys expressen bé les emocions. Penso que és molt important el fet que siguen els propis alumnes que preguin la decisió sense l’influencia del mestra, per tant també es treballa l’autonomia i la capacitat de decisió per ell mateix.

L’activitat consisteix en aprendre a reconèixer i representar algunes emocions. Per aconseguir aquest objectiu, el joc consisteix en que a cadascun dels nens de la classe hem de repartir tres targetes: una verda, una taronja i una vermella, per poder avaluar als seus companys.

El primer nen tirarà dos daus, un de dibuixos i l’altre de les emocions. Desprès haurà de dir en nom de l’objecte que l’hi ha tocat en veu alta expressant l’emoció que l’hi ha sortit.

A continuació els seus companys han d’avaluar s’hi ho ha expressat bé, assenyalant amb la cartolina de color verd si és correcte, amb la taronja si hi ha alguna incoherència o en la vermella si opinen que no ha aconseguit.

Per finalitzar farem una valoració a cadascun dels nens per saber si l’objectiu que es pretenia s’ha aconseguit. La realitzarem a través d’aquets ítems d’avaluació:

• Ha seguit els passos?
• Ha treballat de manera ordenada?
• Ha acabat l’activitat?
• Ha mostrat interès a l’hora de realitzar-la?

L'ESCOLA

L’ESCOLA 4

EL PRIMER ANY D’ESCOLA

• ADAPTACIÓ INICIAL (2)

• Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

És per molts de nens el primer cop que es separen tant de temps del costat de la seva mare. Arriba a un nou context on no només hi és ell tot sol sinó que hi ha més nens, per tant, es produeix una ruptura en el que ha estat fent fins ara i dóna pas a l’establiment dels hàbits.

També, és un trasbals emocional per la mare, perquè es té que separar del fill desprès d’un període llarg. Un canvi fonamental per la família i pel nen.

Pel mestre/a és el moment per crear vincles tant amb el nen com en les famílies.

• Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

Perquè és un moment que pot crear problemes com són per exemple fòbia d’anar a l’escola, malsons mentre dormen, sentiment d’abandonament, etc.

• Podem establir regles de funcionament per aquest període?

Sobretot hem de crear la seguretat en els pares que els seus fills estaran ben atesos. Hem de formar un clima de confiança entre els mestres i familiars.

A més, té que haver-hi unes pautes de funcionament, ja que el pas del nen d’estar en la família a l’escola ha de ser el menys traumàtic possible.

• Què és allò que no hauríem de fer mai?

No hauríem de mentir mai als infants. Sempre han de saber que els pares s’en van una estona i que desprès tornaran a recollir-los.

El fet que els períodes van augmentant el temps és perquè vegin que hi ha una tornada per part dels pares.

• LA IMPLICACIÓ PLENA ES FA INELUDIBLE (13)

• L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Tenint en compte que es tracta d’un text humorístic que exagera la realitat, si penso que en l’actualitat els mestres tenen el pes de molts de rols que no els hi pertoca o que senzillament, no haurien de ser ells tot sols els que les duguessin a terme.

Crec que molts de pares per falta de temps, dipositen tota la responsabilitat de l’educació dels seus fills en els mestres. Quan no haurien d’oblidar, que és molt important que col·laborin en l’escola perquè els seus fills tinguin un bon desenvolupament en tots els aspectes de la vida.