lunes, 20 de febrero de 2012

LES EMOCIONS



LES EMOCIONS 1

ACTIVITAT 1


1.- PRESENTACIÓ

El meu nom és Laura García Marí, tinc 25 anys i soc diplomada en Turisme. Anteriorment als estudis que estic cursant, he treballat durant tres anys a la Caixa de pensions de Catalunya a través d’una empresa de recursos humans i actualment els caps de setmana, festius i la temporada d’estiu ajudo a l’empresa familiar que és un restaurant.

El començament d’aquest nou semestre em provoca nerviosisme perquè no se que és el que realment em trobaré i si podré fer front en aquestes noves matèries. En el cas d’aquesta, abans de tenir el primer contacta amb el que és l’assignatura, hem provocava una espècie de neguit perquè tracta les emocions, i som una persona que fàcilment m’emociono i acabo en plors.

Pel que es refereix a jo, soc una persona pessimista, malgrat això crec que tinc molt clar el que vull i quines són les meves prioritats, que és ser feliç al costat dels que estim, suposo que és el desig de la majoria de la gent. Per a mi, el més important i pot semblar cursi és l’amor cap a la meva família, amics, els animals, etc. crec que és el motor que ens fa sobreviure perquè el que volem és seguir al costat de tot allò que estimem.



2.- Com he dit en la meva presentació, l’entrada en aquest nou semestre i les noves assignatures hem provoquen un estat de nerviosisme, potser unes més que altres.

En el cas d’aquesta en concret és de les que més neguit hem provoca ja que el fet de tenir que parlar de les emocions molts de cops és fàcil emocionar-te, que en el meu cas és ben senzill d’aconseguir-ho. També, hem trobo a l’expectativa pel fet que no se que hem trobaré si seran classes molt pràctiques o teòriques, si es crearan debats o serà el professor el que impartirà la classe, etc.

Per tot això, les emocions i sensacions que sento les col·locaria en el quadre en les emocions ambigües pel fet que no se que hem trobaré ja que potser que siguin coses agradables o desagradables.


ACTIVITAT 2

Per mi les emocions bàsiques que ajuden a preservar l’espècie són principalment l’amor, l’efecte, l’alegria, etc. tots aquells estats que hem portin aconseguir la felicitat.

Si hagués de quedar-me amb una emoció seria l’amor ja que és el vincle que ens uneix amb els demès i que la pots sentir de diverses maneres ja que no és el mateix amor el que puguis sentir cap a la teva parella, pares o cap els teus amics.

Pel que fa a la felicitat, jo penso que és la meta que tot humà té, però per cadascú serà diferent, ja que tots tenim unes experiències i unes situacions viscudes que fan que unes persones els hi faci feliç unes coses i a la resta unes altres.

Ara bé, encara que jo pensi que l’amor és la més important hi ha altres emocions com són la tristor, la por, o l’empatia que també ajuden a preservar l’espècie.

Pel que fa a la tristor, és sentir que alguna cosa no va bé. Molts de cops a través d’aquesta emoció ens adonem de l’importància que tenen les persones que estan al nostre voltant, ja que quan no les tenim ens sentim tristos.
La por és un sentiment habitualment desagradable que ens asusta o creiem que ens pot fer mal, té a veure amb les situacions viscudes i és un mecanisme d’autocontrol.

L’empatia és posar-se en la pell de l’altre. Penso que saber-ho fer no és fàcil però és primordial per poder conviure amb la resta de persones, ja que tots tenim unes motivacions, uns sentiments, unes il·lusions i molts de cops passem per sobre dels altres per aconseguir-ho.

Contrastant el que són per a mi les emocions primàries amb la lectura del capítol l’alquímia de les emocions i la informació aportada en les presentacions del tema, ens diuen que les emocions primàries són les que tenim des de que naixem i les que ens ajuden a preservar l’espècie. Aquestes emocions són les cinc següents:
  • L’amor és l’emoció mare a través d’aquesta es deriven totes les altres emocions. Tots els éssers humans cerquen ser estimats, i per tant si et sents estimat pots estimar-te i estimar als demes.

Hi ha uns elements que són bàsics per l’estima que són la cura de l’altre i de un mateix. Conèixer quines són les nostres fortaleses, debilitats, l’autoestima, l’autoconcepte.
Es molt important conèixer-nos primer a nosaltres mateixos.
Un altres elements són la responsabilitat, per respondre en un espai i en un moment adequat; el respecta, hem de respectar els altres com a persones; i el coneixement, per entendre a l’altre i a un mateix.

  • La por ens permet posar-nos en situacions amenaçadores per protegir-nos i garantir el benestar físic i psíquic. Coneixent la nostra por coneixem els nostres límits.

  • La ràbia és conseqüència d’una situació estressant, amenaçadora o per no poder complir les expectatives que s’ens demana. Potser expressada amb agressivitat física, verbal o pot ser continguda i s’expressa en l’expressió facial i corporal.

  • La tristesa és la resposta al sentiment de pèrdua, i afrontar-la ens ajuda a créixer com a persona. Per expressar aquest sentiment és el plor. Trobem diferents manifestacions com són la melancolia, desemparadament, la compassió, la nostàlgia o la resignació.

  • L’ alegria és un sentiment positiu provocat pel compliment de les nostres expectatives, desitjos... Ens provoca un benestar físic i psíquic. És l’emoció més demandada i permesa en el nostre context cultural.

Totes les emocions estan interrelacionades encara que l’amor és la que predomina. A més aquestes poden canviar en un espai de temps molt reduït.
És molt important que els nens aprenguin expressar i a controlar les seves emocions però sense agressivitat.

viernes, 3 de febrero de 2012

APRENDER SIN ESPERARLO
De todas las clases de plástica que hemos realizado este semestre, la que más me ha aportado, sorprendido y gustado fue la última  por diversas razones.
Una de ellas y para mí la más importante es porque a través de José, un compañero de clase,  he aprendido a conocerlo mejor ya que con él tengo una relación muy buena pero no tenemos casi nada en común, somos como el agua y el aceite, no tenemos los mismos gustos, ni temas de conversación, solo los que se refieren a la universidad.
Otra razón, y otra vez gracias José fue porque a mí siempre me ha gustado mucho el teatro, pero no iba más allá del convencional, un escenario y distintos personajes. José me enseñó que sin decir nada o sin hacer ninguna acción ya se cuenta una historia, fue fascinante.
Por eso, tenemos que ir con cuidado cuando opinamos sobre las personas o las juzgamos antes de conocerlas, ya que el día menos pensado, como me ha pasado a mí, nos pueden sorprender y aportarnos conocimientos nuevos.


LAS TEMPERAS: MUCHO MÁS QUE UNA TÉCNICA PARA DIBUJAR
La actividad que más me ha gustado que hemos hecho ha sido dibujar con temperas. Hace unos años, en mi época en el instituto,  esto no lo hubiera dicho ya que me acuerdo que dibujando con ellas era un desastre porque me costaba mucho pintar con pincel, me ponía nerviosísima y llegaba a casa yo más pintada que el papel.
Ahora lo he vuelto a intentar y para nada me ha parecido difícil, mientras iba pintando me ido concentrando más en mi dibujo y en lo que estaba haciendo, y cada vez me alejaba más del exterior, sentía como mi cabeza se iba relajando, era una sensación muy agradable en un mundo en que solo existía yo.
Por esto, esta actividad no solo a significado tener otra oportunidad de intentar dibujar con temperas y darme cuenta que si uno quiere puede, sino que también he descubierto un modo de relajación que me hace sentir muy bien.