LA
FAMÍLIA 3
ACTIVITAT
7
ARTICLE
“DOS MODELOS DE FAMILIA”
L’article
ens presenta dos models de família: el hiperprotector i el
democràtic-permissiu.
Per
una banda tenim els pares hiperprotectors, aquets consideren que els
seus fills són fràgils i que no poden afrontar ningun conflicte ,
ja hi són els pares per trobar les solucions sense que els seus
fills s’hi tinguin que exposar. Podríem dir que el seu lema és
“no et preocupis de res, els teus pares ho resoldrem tot”.
Aquests
pares tracten els seu fill com un ésser amb inferioritat i són ells
els que es posen en el seu lloc. A més, transmeten als seus fills
que sense la família són incapaços d’aconseguir res i per això
a través dels teus pares podràs aconseguir-ho tot sense cap mena
d’esforç.
Les
conseqüències que pot tenir un infant desenvolupant-se en un nucli
familiar com aquest són: problemes en el desenvolupament de la
personalitat, manca d’autonomia i confiança en si mateix, no es
tenen en compte les seves opinions per això es sentirà frustrat i
exclòs, el fet de rebre sense donar res a canvi crearà una persona
egoista que no serà capaç d’enfrontar-se als seus problemes.
Per
l’altre banda tenim els pares democràtics-permissius, aquests es
caracteritzen en que els pares i fills són amics, tant fills i pares
discuteixen les regles i les sancions, perquè sempre hi hagi un
ambient de pau en la família cedeixen a qualsevol demanda dels
fills, les regles familiars canvien constantment i no hi ha uns
límits.
El
fet de viure en aquest nucli familiar portarà que els nens tinguin
problemes de socialització, frustració quan es trobin amb la
realitat, no sabran diferenciar allò que és bo del que és dolent,
es perdrà la motivació al no crear expectatives i metes, poden
convertir-se en tirans i inclús arribar a agressions físiques per
aconseguir el que volen.
Per
acabar, vull dir que aquets dos models de família són molt extrems,
encara que hi ha famílies que el seu nucli familiar és el descrit
en els apartats anteriors, cosa que no fa que només es visqui dins
la família sinó que traspassa a les relacions que poden tenir amb
l’escola i el seu entorn.
No
conec cap tipus de família amb aquestes característiques, però si
que penso que als infants hi ha que posar-lis uns límits, ja que
ells sempre proven fins on poden arribar i crec que és molt importat
fer-los raonar del seu comportament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario