viernes, 22 de junio de 2012

LA FAMÍLIA



LA FAMÍLIA 3

ACTIVITAT 7

ARTICLE “DOS MODELOS DE FAMILIA”
L’article ens presenta dos models de família: el hiperprotector i el democràtic-permissiu.

Per una banda tenim els pares hiperprotectors, aquets consideren que els seus fills són fràgils i que no poden afrontar ningun conflicte , ja hi són els pares per trobar les solucions sense que els seus fills s’hi tinguin que exposar. Podríem dir que el seu lema és “no et preocupis de res, els teus pares ho resoldrem tot”.

Aquests pares tracten els seu fill com un ésser amb inferioritat i són ells els que es posen en el seu lloc. A més, transmeten als seus fills que sense la família són incapaços d’aconseguir res i per això a través dels teus pares podràs aconseguir-ho tot sense cap mena d’esforç.

Les conseqüències que pot tenir un infant desenvolupant-se en un nucli familiar com aquest són: problemes en el desenvolupament de la personalitat, manca d’autonomia i confiança en si mateix, no es tenen en compte les seves opinions per això es sentirà frustrat i exclòs, el fet de rebre sense donar res a canvi crearà una persona egoista que no serà capaç d’enfrontar-se als seus problemes.

Per l’altre banda tenim els pares democràtics-permissius, aquests es caracteritzen en que els pares i fills són amics, tant fills i pares discuteixen les regles i les sancions, perquè sempre hi hagi un ambient de pau en la família cedeixen a qualsevol demanda dels fills, les regles familiars canvien constantment i no hi ha uns límits.

El fet de viure en aquest nucli familiar portarà que els nens tinguin problemes de socialització, frustració quan es trobin amb la realitat, no sabran diferenciar allò que és bo del que és dolent, es perdrà la motivació al no crear expectatives i metes, poden convertir-se en tirans i inclús arribar a agressions físiques per aconseguir el que volen.

Per acabar, vull dir que aquets dos models de família són molt extrems, encara que hi ha famílies que el seu nucli familiar és el descrit en els apartats anteriors, cosa que no fa que només es visqui dins la família sinó que traspassa a les relacions que poden tenir amb l’escola i el seu entorn.

No conec cap tipus de família amb aquestes característiques, però si que penso que als infants hi ha que posar-lis uns límits, ja que ells sempre proven fins on poden arribar i crec que és molt importat fer-los raonar del seu comportament.

No hay comentarios:

Publicar un comentario