L'ESCOLA

L’ESCOLA 4

EL PRIMER ANY D’ESCOLA

• ADAPTACIÓ INICIAL (2)

• Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

És per molts de nens el primer cop que es separen tant de temps del costat de la seva mare. Arriba a un nou context on no només hi és ell tot sol sinó que hi ha més nens, per tant, es produeix una ruptura en el que ha estat fent fins ara i dóna pas a l’establiment dels hàbits.

També, és un trasbals emocional per la mare, perquè es té que separar del fill desprès d’un període llarg. Un canvi fonamental per la família i pel nen.

Pel mestre/a és el moment per crear vincles tant amb el nen com en les famílies.

• Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

Perquè és un moment que pot crear problemes com són per exemple fòbia d’anar a l’escola, malsons mentre dormen, sentiment d’abandonament, etc.

• Podem establir regles de funcionament per aquest període?

Sobretot hem de crear la seguretat en els pares que els seus fills estaran ben atesos. Hem de formar un clima de confiança entre els mestres i familiars.

A més, té que haver-hi unes pautes de funcionament, ja que el pas del nen d’estar en la família a l’escola ha de ser el menys traumàtic possible.

• Què és allò que no hauríem de fer mai?

No hauríem de mentir mai als infants. Sempre han de saber que els pares s’en van una estona i que desprès tornaran a recollir-los.

El fet que els períodes van augmentant el temps és perquè vegin que hi ha una tornada per part dels pares.

• LA IMPLICACIÓ PLENA ES FA INELUDIBLE (13)

• L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Tenint en compte que es tracta d’un text humorístic que exagera la realitat, si penso que en l’actualitat els mestres tenen el pes de molts de rols que no els hi pertoca o que senzillament, no haurien de ser ells tot sols els que les duguessin a terme.

Crec que molts de pares per falta de temps, dipositen tota la responsabilitat de l’educació dels seus fills en els mestres. Quan no haurien d’oblidar, que és molt important que col·laborin en l’escola perquè els seus fills tinguin un bon desenvolupament en tots els aspectes de la vida.

L'ESCOLA

ACTIVITAT 4

El problema que es planteja en aquesta activitat és que una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període d’adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

Si jo fos la mestra d’aquest infant la meva reacció cap la mare també seria aquesta. Ara bé, com futurs mestres que serem hem de tenir en compte l’ importància d’aquest període, ja que per molts de nins és el primer cop que es separen de la família tanta estona, a més, en aquest nou context el nen coneixerà altres vincles i ja no només serà ell tot sol sinó que hi haurà altres nens, passaran a ser un grup.

Per tot això, si aquest procés no es du a terme de manera adient i progressiva pot ocasionar problemes al nen, com pot ser tenir pànic d’anar a l’escola o tenir un sentiment d’abandonament.

Tornant a la situació que es dóna, jo com la mestra el que faria primerament seria concertar una cita amb la mare de l’infant. Un cop allí, abans d’anar directament a la pregunta que perquè ella considera que el seu fill finalitzi aquest període li explicaria el perquè jo necessitava que les coses anessin com estaven programades, això si sempre per el benefici del seu fill.

Un cop jo hagi acabat el que jo penso, ja si li preguntaria el perquè de la seva demanda. Penso que sempre hem de tenir en compte el que ens diuen els pares ja que no oblidem que són els que coneixen millor als seus fills, i potser que les raons que ens doni siguin bones perquè el seu fill ja pugui finalitzar aquest període.

Si fos en el cas contrari, que no consideres adient que acabes aquest període, intentaria que conjuntament trobéssim una solució.

Per concloure, vull dir que el fet que jo com la mestra hagués començat primer a parlar ho feia perquè la mare no es sentís cohibida des del començament i que pogués tenir confiança per poder-me contar perquè havia pres aquella decisió, sense tenir que amagar cap raó, ja que tant la mestra com la mare el que volen és el benefici del nen.

L'ESCOLA

L’ESCOLA 1

COM HAURIA DE SER L’ESCOLA DELS NOSTRES DIES?

Per jo, l’escola que hauria d’haver actualment hauria de ser una escola basada en el constructivisme, on el nen crea el seu propi coneixement, on es sent escoltat i es té en compte les seves motivacions i necessitats.

Per tant, no hem de considerar l’infant com si fos una “taula rassa”, sinó que hem de partir de les seves experiències i coneixements.

A més, ha de ser una escola humanista, on es prioritzi l’escolta, la comunicació i la participació de tots els agents educatius(alumnes, professors, famílies, la comunitat).

Una escola oberta, inclusiva on tothom tingui cabuda sense ser descriminats per la seva raça, cultura, sexe o discapacitat, es a dir, que tots els nens tinguin les mateixes oportunitats.

Perquè tot això es pugui donar, és necessari que existeixi un marc de seguretat i es creïn uns vincles afectius que ajudin al nen a desenvolupar-se tant emocionalment com socialment.

Actualment, podem observar com els centres educatius a mesura que els alumnes es van fent grans obliden treballar les emocions, i donen prioritat només al currículum. Com diu el senyor Kamamori, professor xinès, al documental “Pensant amb els altres” el més important és treballar per aconseguir la felicitat i no ho hem de fer a costa dels demès, sinó que ens hem d’obrir i conèixer a les persones per no jutjar-les, hem de saber posar-nos en la pell de l’altre.

Molts de cops això no és fàcil, per tant, és molt important que ajudem als nens a expressar i regular les seves emocions. D’aquesta manera, també podrem conèixer millor als infants i podrem satisfer de manera més adient les seves necessitats.

He pogut comprovar que ja hi ha escoles que treballen amb aquest model constructivista com són a Eivissa l’escola de s’Olivera i es Pratet, i on les famílies també participen activament amb el desenvolupament dels seus fills.

Per acabar, vull dir que aconseguir escoles amb aquets valors i característiques no és una utopia, sinó que necessitem que tota la comunitat educativa confií amb aquest model i sigui capaç de dur-lo a la realitat.

LA FAMÍLIA

LA FAMÍLIA 3

ACTIVITAT 7

ARTICLE “DOS MODELOS DE FAMILIA”

L’article ens presenta dos models de família: el hiperprotector i el democràtic-permissiu.

Per una banda tenim els pares hiperprotectors, aquets consideren que els seus fills són fràgils i que no poden afrontar ningun conflicte , ja hi són els pares per trobar les solucions sense que els seus fills s’hi tinguin que exposar. Podríem dir que el seu lema és “no et preocupis de res, els teus pares ho resoldrem tot”.

Aquests pares tracten els seu fill com un ésser amb inferioritat i són ells els que es posen en el seu lloc. A més, transmeten als seus fills que sense la família són incapaços d’aconseguir res i per això a través dels teus pares podràs aconseguir-ho tot sense cap mena d’esforç.

Les conseqüències que pot tenir un infant desenvolupant-se en un nucli familiar com aquest són: problemes en el desenvolupament de la personalitat, manca d’autonomia i confiança en si mateix, no es tenen en compte les seves opinions per això es sentirà frustrat i exclòs, el fet de rebre sense donar res a canvi crearà una persona egoista que no serà capaç d’enfrontar-se als seus problemes.

Per l’altre banda tenim els pares democràtics-permissius, aquests es caracteritzen en que els pares i fills són amics, tant fills i pares discuteixen les regles i les sancions, perquè sempre hi hagi un ambient de pau en la família cedeixen a qualsevol demanda dels fills, les regles familiars canvien constantment i no hi ha uns límits.

El fet de viure en aquest nucli familiar portarà que els nens tinguin problemes de socialització, frustració quan es trobin amb la realitat, no sabran diferenciar allò que és bo del que és dolent, es perdrà la motivació al no crear expectatives i metes, poden convertir-se en tirans i inclús arribar a agressions físiques per aconseguir el que volen.

Per acabar, vull dir que aquets dos models de família són molt extrems, encara que hi ha famílies que el seu nucli familiar és el descrit en els apartats anteriors, cosa que no fa que només es visqui dins la família sinó que traspassa a les relacions que poden tenir amb l’escola i el seu entorn.

No conec cap tipus de família amb aquestes característiques, però si que penso que als infants hi ha que posar-lis uns límits, ja que ells sempre proven fins on poden arribar i crec que és molt importat fer-los raonar del seu comportament.

LA FAMÍLIA

LA FAMÍLIA 1

ACTIVITAT 6

DEFINICIÓ DE FAMÍLIA

La família és el primer nivell de socialització on s’estableixen vincles afectius entre els membres que la formen i on pugui haver-hi una figura de referència.

Comparant la definició anterior amb les presentacions del tema, trobem que la família és una institució de socialització(cultura), que compleix unes funcions i on sempre existeixen uns vincles tant de sang(no sempre això es cert ja que hi ha nens que poden ser adoptats) com afectius.

En famílies on es produeixi maltractament hi pot haver la teoria del doble vincle: el primer pel fet d’haver nascut i els segon pel fet del maltractament on hi ha un sentiment de culpabilitat, una relació amor-odi.

La definició que posem en comú tota la classe és la següent: grup humà basat en vincles de sang o vincles afectius, interrelació entre ells, que compleix una funció de satisfer les necessitats bàsiques dels seus membres, també serveix com a model de referència fent de mediadora per l’incorporació de l’individu a la societat. En aquesta concepció de família faltaria l’espai i el temps.

Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat. Els vincles principals que defineixen una família són de dos tipus: vincles d’afinitat derivats de l’establiment d’un vincle reconegut socialment(com el matrimoni, que en algunes societats, només permet la unió entre dos persones mentre que en altres és possible la poligàmia) i vincles de sang, com la filiació entre pares i fills o vincles que s’estableixen entre germans que descendeixen de un mateix pare.

Segons la Sociologia la família és un conjunt de persones que es troben unides per vincles parentals. Aquets vincles poden ser de dos tipus: vincles per afinitat, el matrimoni i de sang com poden ser la filiació entre pares i fills.

Encara que hi ha moltes definicions de família i que aquesta variarà depenent de la cultura en la que visquem, la família és fonamental i no és pot suplir per exemple pels amics.

Per acabar, vull dir que més o menys totes les definicions que he trobat tenen les mateixes característiques que jo he aportat i que matisen en altres aspectes com és el fet de la parella o de la cultura en la que viuen.

LES EMOCIONS

LES EMOCIONS 3

VIDEO DE BABY HUMAN

Puc dir que després d’haver vist el vídeo, m’he adonat que els nadons senten emocions des de que es troben dins el ventre de la mare, ja que reconeixen les veus dels seus progenitors. Un exemple que hem sembla molt curiós, és que quan el nen es troba encara dins la mare i a vegades estan molt moguts amb el senzill tacte de la mare tocant-se la panxa, parlant o cantant el nen sembla que es tranquil·litza. De la mateixa manera ocorre quan l’infant a nascut, amb això vull dir que es demostra que els nens ja senten emocions.

Un aspecte que m’ha sorprès de la sèrie que hem vist a classe, ha estat  el nadó que en tan sols dos dies de vida era capaç amb ajuda de fer tots els moviments per caminar, és el reflexa de marxa automàtica. No havia sentit parlar d’aquest reflexa, ja que l’any passat a l’assignatura de psicologia de l’educació varem donar els reflexes que tenien els nadons quan naixien, com podia ser el de succió o el moro.

També a través del capítol de sentir, he après que les primeres interaccions del adult amb el nen són molt importants, perquè el nen aprengui a somriure, ja que si no es donessin el nen tardaria molt més a somriure. Això hem recorda al capítol de l’alquímia de les emocions, en la qual ens deia que quan ens estimen nosaltres també aprenem a estimar, en aquest cas és el mateix, si veiem que ens somriuen nosaltres també ho fem.

Per últim, vull destacar com un nen tant petit pot adonar-se que ell es el que controla la corda del televisió,  intenta un i un altre cop que es torni a engegar.

Igual que molts dels meus companys, no m’agrada  gens que s’experimenti amb els nens aquestes situacions, perquè crec que els fan sofrir, penso que haurien de trobar altres alternatives.

Malgrat tot això, he pogut saber una mica més d’aquestes “personetes”, i estic d’acord que hem d’estar preparats per podar donar respostes i ajudar als nostres infants.

LES EMOCIONS

LES EMOCIONS 2

ACTIVITAT  3

1.- La definició que proposo d’emoció és la següent:

L’emoció és un estat expressat de manera puntual i intens que es produeix com a reacció a estímuls interns, externs, imaginaris o reals provocant canvis físics i anímics (somàtics). Aquets estats universals necessiten un mitjà d’expressió que ajudi a integrar-los amb la fi de trobar un equilibri personal.

He escollit aquesta per diverses raons. Per un costat perquè en tan sols una llegida he estat capaç d’entendre el que és una emoció i per l’altre, he anat analitzat si jo quan sento una emoció hem proporciona totes aquestes característiques que ens diu la definició.

A través del meu anàlisi he pogut comprovar que quan sento una emoció no és de durada però si que es produeix mentre dura l’estímul que el provoca. Per exemple, quan veig la pel·lícula de dibuixos el Rei lleó en l’escena que es mor el pare de Simba no puc evitar emocionar-me, penso que quan em passa això es perquè em poso a la pell del personatge .

També vull dir que quan sentim una emoció també és reflexa al nostre físic i estat d’ànim. Quan estem tristos és molt probable que ho manifestem en forma de plor i si estem contens normalment sempre anirem amb un somriure a la cara.

Per acabar voldria dir que com futura mestra hem d’ensenyar als nens a controlar les seves emocions ja que la ràbia o odi es pot convertir amb agressivitat. Per això també és important que nosaltres siguem un exemple per a ells.

ACTIVITAT  4

1.- En el capítol de l’alquímia de les emocions aquestes han estat les frases que he seleccionat de cadascuna de les emocions:

Ø  Amor

“Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.”

Penso que totes les persones en aquest món la seva finalitat es ser feliços, potser hi ha gent que ho aconsegueix i altres que no, però per aconseguir-ho crec que és primordial establir vincles afectius i per tant sentir-se estimat. Només si et sents estimat pots estimar-te i estimar als altres.

Per això com futurs pares i mestres que serem hem de crear uns vincles afectius perquè sigui possible educar als infants. Hem de ser un guia i un exemple per a ells.

Ø  Por

“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener ventajas o poder.”

“Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar pero puede ser una virdud si evita gandes fracasos.”

Jo soc una persona bastant poruga i prudent potser molts de cops massa i per això moltes vegades quan he de prendre una decisió per por a que no surti bé li dono moltes voltes al cap i en fa ser poc decidida.

Segurament per la nostra societat jo soc una persona covarda i no una persona que el que vol és evitar el fracàs. Per això crec que de ben petits ens han d’ensenyar a conviure amb la por com un fet quotidià i expressar les nostres pors perquè tots puguem tenir les mateixes oportunitats.

Ø  Ràbia

“Hablar sobre lo ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando segerencias y otras vías para resolver los problemas.”

“Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rábia sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.”

Quants de cops de petits i contínuament veiem nens que es barallen i discuteixen i desprès els adults els fem demanar-se perdó. Aquesta paraula que només en dir-la sembla que tot esta arreglat i amb el pas del temps la utilitzem a la lleugera només per llevar-nos el remordiment que hem pogut fer mal algú o que el nostre comportament no ha estat l’adequat.

Per això, penso que abans de demanar perdó, que és molt important saber-ho fer, hi ha que donar un temps per reflexionar i pensar amb allò que hem fet per poder no només ser sincers amb la persona que tenim al davant sinó també amb nosaltres mateixos.

També crec que quan sentim ràbia hem de saber expressar-la però sense fer mal als altres. Hem de saber que no ens porta a cap lloc, ja que el que hauríem de fer és  buscar solucions per poder resoldre els conflictes.

Ø  Tristesa

“La pérdida de un ser querido nos hace valorar todo lo que tenemos y pensar en las alegrías que aquella persona nos había aportado”.

Ja ho diu el dit que “no saps que tens fins que ho perds”, per això penso que hem de viure el moment i estar al costat de les persones que estimem, per quedar-nos sempre amb les alegries que ens han donat.

Ø  Alegria

“Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan  mejor.”

Penso que la vida és molt curta per estar sempre lamentar-nos, per això hem de tenir una bona actitud amb la qual podrem contagiar als que ens envolten. A més amb alegria tot es porta millor.