LES EMOCIONS

LES EMOCIONS 1

ACTIVITAT 1

1.- PRESENTACIÓ

El meu nom és Laura García Marí, tinc 25 anys i soc diplomada en Turisme. Anteriorment als estudis que estic cursant, he treballat durant tres anys a la Caixa de pensions de Catalunya a través d’una empresa de recursos humans i actualment els caps de setmana, festius i la temporada d’estiu ajudo a l’empresa familiar que és un restaurant.

El començament d’aquest nou semestre em provoca nerviosisme perquè no se que és el que realment em trobaré i si podré fer front en aquestes noves matèries. En el cas d’aquesta, abans de tenir el primer contacta amb el que és l’assignatura, hem provocava una espècie de neguit perquè tracta les emocions, i som una persona que fàcilment m’emociono i acabo en plors.

Pel que es refereix a jo, soc una persona pessimista, malgrat això crec que tinc molt clar el que vull i quines són les meves prioritats, que és ser feliç al costat dels que estim, suposo que és el desig de la majoria de la gent. Per a mi, el més important i pot semblar cursi és l’amor cap a la meva família, amics, els animals, etc. crec que és el motor que ens fa sobreviure perquè el que volem és seguir al costat de tot allò que estimem.

2.- Com he dit en la meva presentació, l’entrada en aquest nou semestre i les noves assignatures hem provoquen un estat de nerviosisme, potser unes més que altres.

En el cas d’aquesta en concret és de les que més neguit hem provoca ja que el fet de tenir que parlar de les emocions molts de cops és fàcil emocionar-te, que en el meu cas és ben senzill d’aconseguir-ho. També, hem trobo a l’expectativa pel fet que no se que hem trobaré si seran classes molt pràctiques o teòriques, si es crearan debats o serà el professor el que impartirà la classe, etc.

Per tot això, les emocions i sensacions que sento les col·locaria en el quadre en les emocions ambigües pel fet que no se que hem trobaré ja que potser que siguin coses agradables o desagradables.

ACTIVITAT 2

Per mi les emocions bàsiques que ajuden a preservar l’espècie són principalment l’amor, l’efecte, l’alegria, etc. tots aquells estats que hem portin aconseguir la felicitat.

Si hagués de quedar-me amb una emoció seria l’amor ja que és el vincle que ens uneix amb els demès i que la pots sentir de diverses maneres ja que no és el mateix amor el que puguis sentir cap a la teva parella, pares o cap els teus amics.

Pel que fa a la felicitat, jo penso que és la meta que tot humà té, però per cadascú serà diferent, ja que tots tenim unes experiències i unes situacions viscudes que fan que unes persones els hi faci feliç unes coses i a la resta unes altres.

Ara bé, encara que jo pensi que l’amor és la més important hi ha altres emocions com són la tristor, la por, o l’empatia que també ajuden a preservar l’espècie.

Pel que fa a la tristor, és sentir que alguna cosa no va bé. Molts de cops a través d’aquesta emoció ens adonem de l’importància que tenen les persones que estan al nostre voltant, ja que quan no les tenim ens sentim tristos.

La por és un sentiment habitualment desagradable que ens asusta o creiem que ens pot fer mal, té a veure amb les situacions viscudes i és un mecanisme d’autocontrol.

L’empatia és posar-se en la pell de l’altre. Penso que saber-ho fer no és fàcil però és primordial per poder conviure amb la resta de persones, ja que tots tenim unes motivacions, uns sentiments, unes il·lusions i molts de cops passem per sobre dels altres per aconseguir-ho.

Contrastant el que són per a mi les emocions primàries amb la lectura del capítol l’alquímia de les emocions i la informació aportada en les presentacions del tema, ens diuen que les emocions primàries són les que tenim des de que naixem i les que ens ajuden a preservar l’espècie. Aquestes emocions són les cinc següents:

• L’amor és l’emoció mare a través d’aquesta es deriven totes les altres emocions. Tots els éssers humans cerquen ser estimats, i per tant si et sents estimat pots estimar-te i estimar als demes.

Hi ha uns elements que són bàsics per l’estima que són la cura de l’altre i de un mateix. Conèixer quines són les nostres fortaleses, debilitats, l’autoestima, l’autoconcepte.

Es molt important conèixer-nos primer a nosaltres mateixos.

Un altres elements són la responsabilitat, per respondre en un espai i en un moment adequat; el respecta, hem de respectar els altres com a persones; i el coneixement, per entendre a l’altre i a un mateix.

• La por ens permet posar-nos en situacions amenaçadores per protegir-nos i garantir el benestar físic i psíquic. Coneixent la nostra por coneixem els nostres límits.

• La ràbia és conseqüència d’una situació estressant, amenaçadora o per no poder complir les expectatives que s’ens demana. Potser expressada amb agressivitat física, verbal o pot ser continguda i s’expressa en l’expressió facial i corporal.

• La tristesa és la resposta al sentiment de pèrdua, i afrontar-la ens ajuda a créixer com a persona. Per expressar aquest sentiment és el plor. Trobem diferents manifestacions com són la melancolia, desemparadament, la compassió, la nostàlgia o la resignació.

• L’ alegria és un sentiment positiu provocat pel compliment de les nostres expectatives, desitjos... Ens provoca un benestar físic i psíquic. És l’emoció més demandada i permesa en el nostre context cultural.

Totes les emocions estan interrelacionades encara que l’amor és la que predomina. A més aquestes poden canviar en un espai de temps molt reduït.

És molt important que els nens aprenguin expressar i a controlar les seves emocions però sense agressivitat.

APRENDER SIN ESPERARLO

De todas las clases de plástica que hemos realizado este semestre, la que más me ha aportado, sorprendido y gustado fue la última  por diversas razones.

Una de ellas y para mí la más importante es porque a través de José, un compañero de clase,  he aprendido a conocerlo mejor ya que con él tengo una relación muy buena pero no tenemos casi nada en común, somos como el agua y el aceite, no tenemos los mismos gustos, ni temas de conversación, solo los que se refieren a la universidad.

Otra razón, y otra vez gracias José fue porque a mí siempre me ha gustado mucho el teatro, pero no iba más allá del convencional, un escenario y distintos personajes. José me enseñó que sin decir nada o sin hacer ninguna acción ya se cuenta una historia, fue fascinante.

Por eso, tenemos que ir con cuidado cuando opinamos sobre las personas o las juzgamos antes de conocerlas, ya que el día menos pensado, como me ha pasado a mí, nos pueden sorprender y aportarnos conocimientos nuevos.

LAS TEMPERAS: MUCHO MÁS QUE UNA TÉCNICA PARA DIBUJAR

La actividad que más me ha gustado que hemos hecho ha sido dibujar con temperas. Hace unos años, en mi época en el instituto,  esto no lo hubiera dicho ya que me acuerdo que dibujando con ellas era un desastre porque me costaba mucho pintar con pincel, me ponía nerviosísima y llegaba a casa yo más pintada que el papel.

Ahora lo he vuelto a intentar y para nada me ha parecido difícil, mientras iba pintando me ido concentrando más en mi dibujo y en lo que estaba haciendo, y cada vez me alejaba más del exterior, sentía como mi cabeza se iba relajando, era una sensación muy agradable en un mundo en que solo existía yo.

Por esto, esta actividad no solo a significado tener otra oportunidad de intentar dibujar con temperas y darme cuenta que si uno quiere puede, sino que también he descubierto un modo de relajación que me hace sentir muy bien. 

"PENSANT AMB ELS ALTRES"

“PENSANT AMB ELS ALTRES”

A través d’aquest documental, el senyor Kamamori ens mostra el que penso que sempre és una assignatura pendent en la majoria de les escoles, potser perquè l’ oblidem els docents o perquè no hi ha temps per poder-la treballar, em refereixo a la felicitat.

Per poder arribar a ser feliç, com he pogut observar, no només és fer el que més li convingui a un mateix, sinó també ser capaç de posar-se en la pell dels demés  i veure que la gent del teu costat també és feliç.

Un altre dels valors que el senyor Kamamori presta molta atenció és l’amistat. I no sempre és fàcil poder expressar aquest sentiment cap a les persones, ja que implica entendre a la persona que tenim en front, estar al seu costat en el moment indicat perquè mai s’enfonsi i es senti estimat. Això es reflexa quan a un dels alumnes li mor el seu pare i quan torna a la classe els seus companys fan tot el possible perquè aquest es senti estimat.

Un altre dels aspectes que es veu a través d’aquest mestre és el fet d’escoltar als seus alumnes, de deixar-los explicar-se i que encara que per molt enfadat que estigui amb ells, raona les seves decisions. També, el senyor Kamamori el que fa amb els nins, és fer-los reflexionar quan han fet alguna cosa que no esta ben feta, perquè siguin ells mateixos que s’adonin del que han fet.

Per concloure, voldria dir que a través d’aquest mestre no només he après de manera professional per quan en un futur estigui exercint de docent, sinó també a nivell personal, ja que molts de cops ens preocupem o ens fixem en coses insignificants que fan que jutgem a les persones sense conèixer-les, i el que penso que hauríem de fer tots és buscar el mode de poder viure feliços sense fer mal a les persones que tenim al nostre costat.

REFLEXIÓ TEMA 1:LES PRÀCTIQUES EDUCATIVES COM A CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT

Una de les idees primordials que trobem al llarg d’aquest tema és el fet que hem d’educar els nens perquè siguin autònoms i siguin competents per poder fer front a les dificultats que els hi sorgeixin al llarg de la seva vida. Per això és important que des de petits no atabalem els nens, es a dir, que els deixem llibertat per investigar, reflexionar, de tal manera que puguin anar ells interioritzant els seus aprenentatges, ja que el nen també ha de ser partícip del seu propi aprenentatge. Un fet que m’espanta és que molts pares interposen els seus interessos als dels seus fills, un exemple d’això és que molts de nens tenen totes les hores del dia ocupades fent activitats, els hi posen tantes hores com la jornada laboral que tenen els seus progenitors, això provoca que els nens no tinguin temps per jugar i poder d’aquest mode desenvolupar la seva creativitat.

Amb aquests anys l’educació anat evolucionant i hem passat de una escola tradicional al constructivisme, es a dir, del saber absolut que tenien els mestres; de la concepció que el nen era una taula rasa, que no tenia cap coneixement; de que els infants eren tots iguals, no es respectaven els seus ritme d’aprenentatge a que ara el nen aporta les seves idees i el mestre les té en compte; que l’educació dels nens parteix de les seves idees prèvies, de les experiències viscudes; i a més consideren que no tots els nens tenen el mateix ritme d’aprenentatge i les mateixes motivacions.

Com he dit, és important respectar el seu ritme i a més tenir en consideració els seus pensaments, els seus gustos, inclòs establir un vincle afectiu per tal de donar seguretat a l’infant, reforçar la seva autoestima, autoconfiança, etc. i no apareguin situacions de por o d’angoixa.

 Per acabar, vull dir que no només la família i l’escola influeixen en l’educació del nen sinó que també hem de tenir en compte la resta de l’entorn amics, veïns, etc.

REFLEXIÓ TEMA 2:LES TEORIES DEL APRENENTATGE I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL CURRÍCULUM ACTUAL: PROCESSOS D’APRENENTATGE

A través d’aquest tema hem après diferents teories d’aprenentatge, dels models conductistes y dels models cognitius. Les teories que ens donaren aquests diferents autors les vèiem reflexades en el currículum actual.

Per una banda, dels conductistes tenim unes tècniques de modificació de conducta, com són el reforç positiu o la supressió del reforç entre altres. A la nostra vida diària, molts de cops les hem utilitzat però de manera errònia, quantes vegades haurem utilitzat amb un nen dir-li que si té un bon comportament el portarem un dia al parc. Aquest exemple estaria mal aplicat, ja que amb els nens més petits els reforços s’han d’aplicar immediatament perquè no tenen encara noció del temps.

Les tècniques de modificació per aplicar-les abans hem d’analitzar be la situació i saber quina és la conducta que volem modificar, després hem d’elegir la tècnica més adient al cas y per últim una vegada aconseguida la conducta tenim que fer un seguiment sense cap tipus de reforç.

Hem d’anar en compte que no es creïn en els nens dependencies dels reforços, a més, s’han de complir, ja que sinó no es poden tornar a utilitzar perquè no són efectives.

Per una altre banda, tenim els models cognitius. Piaget ens parla dels esquemes i de l’assimilació i acomodació d’aquests. Ausubel ens introdueix l’aprenentatge significatiu, per poder utilitzar els coneixements quant ens siguin necessaris no l’aprenentatge memorístic al qual no li trobem cap sentit. Brunner en la seva teoria defensa l’aprenentatge per descobriment, no que els docents els hi donin ja el camí fet, d’aquest mode durant el procés de descobriment també hi ha un aprenentatge.

Encara hi ha moltes escoles que no duen a terme aquestes teories i que segueixen ensenyant al nen a través d’un aprenentatge memorístic mitjançant la repetició mecànica de fitxetes,  per això els docents hem de creure amb aquest nou model d’ensenyament i poc a poc anar introduir-lo.

REFLEXIÓ TEMA 3:FACTORS PSICOLÒGICS IMPLICATS EN L’APRENENTATGE: FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En el procés d’ensenyament- aprenentatge dels infants intervenen processos cognitius i afectius.

Els docents han de dissenyar un currículum que sigui inclusiu i flexible per tots els seus alumnes han de tenir present els interessos dels nens perquè aquests prenguin atenció als coneixements que s’estan impartint, d’aquesta manera tinguén present els gustos dels nens els tindrà motivats.  També el mestre ha d’utilitzar tècniques per mantenir l’ atenció dels infants com per exemple el to de veu que utilitzi.

La memòria és una altre procés cognitiu necessari perquè els nens recordin allò que s’ha dit o han après fa un temps. La memòria pot ser sensorial, desenvolupant els sentits ( gustos, tocar, olors), amb aquesta no ens donem conta quan actua. També la tenim a curt termini, aquesta té una capacitat molt limitada, dintre d’aquesta trobem la memòria de treball que ens serveix per descodificar tasques complexes de resolució de problemes. Com per exemple, quan estem resolvent un treball utilitzem aquest tipus de memòria una cop resolta es du a la memòria a llarg termini.

Per acabar, la intel·ligència és un altre procés que apareix en l’ensenyament- aprenentatge. Abans el nen es creia que era una taula rassa, ara es parteix dels seus coneixements previs, de les seves experiències. Per això l’infant, segons Gardner  a  de treballar uns tipus d’intel·ligències com són la interpersonal, intrapersonal, lingüística- verbal, lògica- matemàtica, visual- espaial, musical, corporal- cinestésica i naturalista.

TEMA 4: FACTORS INTERPERSONALS DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En aquest apartat voldria expressar el que per mi és o a de tenir un bon mestre.

Penso que els docents no han de posar límits a l’ensenyament, han de tenir una visió d’ una escola inclusiva i per tan tots els nens tenen els mateixos drets independenment  de la seva precedència, d’alguna necessitat, etc.

També el mestre ha de crear un currículum flexible, per tots els infants, ja que no tots tenen el mateix ritme d’aprenentatge.

Un bon professor ha de conèixer quines són les potencialitats dels seus alumnes i les seves dificultats, i aquestes poder-les resoldre.

A més, a de saber motivar els alumnes, i dur-los a un aprenentatge significatiu, allò que podran utilitzar per ser  competents al llarg de la seva vida, ha de fugir de l’ensenyament memorístic mitjançant la repetició.

Per finalitzar, el que penso que és fonamental és que un mestre té que agradar-li la seva feina i sentir una gran estima i respecte cap els seus alumnes.